TLN – 100%EER

La clau es diu Garoña – La clave se llama Garoña

Des de fa un any els grups de pressió favorables a les nuclears venen desenvolupant una campanya amb l’objectiu de que el Govern allargui per 10 anys més la llicència d’explotació de la Central Nuclear de Santa María de Garoña (Burgos).

Aquí , aquí i aquí pots trobar tres exemples d’aquesta campanya. Volen mantenir funcionant a qualsevol preu una central nuclear envellida, perillosa i insignificant a efectes de producció d’energia elèctrica. L’estratègia consisteix en fer creure que només el president del Govern és responsable de que no s’hagi concedit l’allargament de la llicència. En els textos es pot comprovar el nivell de menyspreu i burla a que s’arriba cap a la figura del president Rodríguez Zapatero por haber mostrado públicamente una postura crítica con la energía nuclear.

Amb Garoña els grups de pressió pro nuclears s’han tret la màscara deixant ben clar que el seu allargament obrirà el camí per a la resta de centrals nuclears. Per a ells és una qüestió de principi.

Tan sols una resposta social permetrà que en Garoña es produeixi el tancament que demana una preocupació elemental pel medi ambient i la salut.

CAMPANYA: TANQUEM GAROÑA

——————-

La clave se llama Garoña

Desde hace un año los grupos de presión favorables a las nucleares vienen desarrollando una campaña con el objetivo de que el Gobierno alargue por 10 años más la licencia de explotación de la Central Nuclear de Santa María de Garoña (Burgos).

Aquí , aquí y aquí puedes encontrar tres ejemplos de esta campaña. Quieren mantener funcionando a cualquier precio una central nuclear envejecida, peligrosa e insignificante a efectos de producción de energía eléctrica. La estrategia consiste en hacer creer que sólo el presidente del Gobierno es responsable de que no se haya concedido el alargamiento de la licencia. En los textos se puede comprobar el nivel de desprecio y burla a que se llega hacia la figura del presidente Rodríguez Zapatero por haber mostrado públicamente una postura crítica con la anergía nuclear.

Con Garoña los grupos de presión pro nucleares se han quitado la máscara dejando bien claro que su alargamiento abrirá el camino para el resto de centrales nucleares. Para ellos es una cuestión de principio.

Tan sólo una respuesta social permitirá que en Garoña se produzca el cierre que pide una preocupación elemental por el medio ambiente y la salud.

CAMPAÑA CERREMOS GAROÑA

Les entitats i persones que formem Tanquem les Nuclears estem compromeses en una doble tasca, que són dues cares del mateix objectiu: aconseguir un tancament urgent i progressiu de les centrals nuclears en funcionament, i avançar cap a la creació d’un sistema energètic  que es basi en els criteris del que s’ha anomenat la Nova Cultura de l’Energia: l’estalvi i l’eficiència com a via per reduir l’espectacular malbaratament energètic dels països rics com el nostre, i la creació d’un sistema de subministrament energètic a partir de fonts 100% RENOVABLES. Aquesta constatació, que seria compartida en termes generals per moltes persones, es dona en un marc de conflicte i urgències.

El conflicte sorgeix de la percepció de les diverses tecnologies renovables en societats riques: la combinació del procés de degradació ecològica, l’aparició d’un horitzó temporal d’exhauriment de les energies fòssils, l’existència d’un nivell de confort energètic, i una ignorància molt urbana sobre la problemàtica de fons de l’ecologia (que s’identifica amb ficticis "paradisos naturals" i poètiques "comunions amb la Natura" de cap de setmana), ha fet que moltes persones hagin descobert els impactes ambientals només en relació amb les energies renovables. Poca gent considera el pes dels impactes ambientals indirectes relacionats amb l’actual consum d’energia fòssil i nuclear. Com a molt, es limiten als impactes directes, que són fàcils de percebre. En canvi, els que es donen a nivell global i difús, que són els més greus, però que només es poden detectar mitjançant investigació i tecnologia, preocupen poc.

Les urgències impliquen dues aspectes:

La urgència que marca les previsions que sorgeixen del IPCC. Tenim un horitzó temporal molt limitat (màxim 10 anys) si considerem les previsions del canvi climàtic i les informacions que deriven de la crisi energètica dels combustibles fòssils.

La urgència implica treballar al mateix temps en les tres direccions marcades: aconseguir impulsar l’estalvi energètic, aconseguir nivells elevats d’eficiència en l’ús de l’energia (Factor 4 o Factor 10) i desplegar el màxim de tecnologies renovables. En el criteri d’urgència està implícita la consciència de la desigualtat: estem treballant des de societats com Catalunya, societats riques i expoliadores de recursos de les zones més pobres del planeta.

Aquesta visió de la problemàtica energètica implica quatre aclariments:

- Considerar que la crisi ecològica és la resultant del model energètic vigent que és que el que continua destruint i devastant. Mentrestant des dels països rics realitzem el debat sobre una transició energètica que ja està en marxa.

- Considerar que a curt termini (10 anys) cal: tancar totes les centrals tèrmiques que funcionen amb carbó i fuel-oil (responsables d’una part important del procés de canvi climàtic), i tancar totes les centrals nuclears (responsables de la generació de residus radioactius d’alta activitat), a mig termini (20 – 25 anys) cal tancar totes les centrals tèrmiques de gas de cicle combinat. Es tracta, en resum, de tancar més del 70 % del potencial de generació elèctrica de Catalunya.

- Considerar que cal anar a una transició en la mobilitat: els recursos fòssils (que progressivament seran cada cop més escassos) hauran de destinar-se prioritàriament a mantenir les infrastructures bàsiques de subministrament, i aprofitar la seva concentració energètica per fabricar elements del model energètic renovable.

- Considerar el temps i les limitacions (la doble urgència de la crisi climàtica i el subministrament) la transició energètica no serà un procés ordenat, fruit d’una planificació consensuada o dirigida; tampoc no serà el resultat d’un debat o d’una elecció amb garanties. De fet, la transició energètica ja fa temps que ha començat; que puguem incidir en ella des dels moviments socials encara està per veure.